VERTILÍQUENS

Vertilíquens at the Young Lichenologists Workshop "Lichens in the Alps"

2012-01-23T17:54:00.002+01:00

Josef Hafellner & Maria J. Chesa watched carefully by cattle.
Photo: Massimo Bidussi (UMB, Norway)

Vertilíquens at the INTERNATIONAL LICHENOLOGICAL NEWSLETTER

Lichens on "Mount Everest, The Reconnaissance, 1921"

2012-01-09T07:10:00.005+01:00

Sento una gran admiració per les persones que van somniar i van expandir els límits, que volien pujar als cims, al sostre del món perquè era allà...

Mount Everest, The Reconnaissance 1921

Fa uns dies, a la Biblioteca del CEC vaig trobar una publicació sobre les primeres expedicions de reconeixement de l'Everest, i vaig pensar que potser hi havia un botànic o naturalista en aquests viatges.

Mount Everest, The Reconnaissance 1921

Amb una gran sorpresa vaig veure que hi havia diverses cites de flora i líquens al llibre, i que a la llista d'espècies identificades també hi apareixien líquens.

Mount Everest, The Reconnaissance 1921

Les espècies que figuren a la llista són macrolíquens, força vistosos i que també podríem trobar als Pirineus.

Thamnolia vermicularis sobre esquistos

M'agradaria molt que a les expedicions que actualment es fan hi hagués la sensibilitat i la curiositat per la descoberta de la natura que va haver en el passat. Ojalà els alpinistes d'elit tinguin en el futur més interès en conèixer el que hi ha també sota els seus peus, a les roques i a l'aire que els envolta en aquests espais de condicions extremes.

Excursió 29 desembre: a la descoberta dels cianobacteris del Pallars

2011-12-12T17:55:00.007+01:00

Paret del Pessó, les coloracions dels conglomerats són degudes als cianobacteris i líquens

Per aquestes vacances de Nadal us hem preparat una sortida, amb col·laboració amb l'empresa Geoturisme.cat, per a la descoberta dels cianobacteris que colonitzen bona part de les roques sedimentàries de la nostra geografia.

Els escaladors, JM Anglada, Eli Vergés i MJ Chesa, observant els cianobacteris

Quan observem de lluny el color de les muntanyes, les tonalitats carbasses, grises, negroses que adopten, potser ens costa d'imaginar que són originades per les biodermes, éssers microscòpics, que colonitzen aquests ecosistemes verticals.

via Kollegats de la Paret del Pessó

Fa ara un parell d'anys, tornat d'escalar de la Paret del Pessó de Collegats, vam trobar unes algues ben estranyes. Com sempre que et passa això, cal fer una fotografia i prendre nota. L'alga en qüestió va resultar ser un cianobacteri no citat encara a Catalunya, a Europa i de moment a altres localitats.

Cova de la Serpent

La sortida proposada fa un recorregut pel congost de Collegats, el Barranc de Sant Pere, el Monestir de Sant Pere de les Maleses, la Cova del Serpent i finalment l'Argenteria, tot observant els cianobacteris, els líquens, la flora, la geologia i la història d'aquest formidable paisatge del Pallars.

Cova de la Serpent

Monestir de Sant Pere de les Maleses

L'Argenteria

Guia: MJ Chesa Marro (enginyera agrònoma, especialista en líquens)

Preu: 18 €

Sortida: El punt de trobada és a l’àrea de descans de Collegats - Font de la Figuereta a 2 quarts de 10

Dinar: Picnic a càrrec de cadascú

Com arribar: Carretera C-13. Àrea de descans de la font de la Figuereta (picnic). Deixar el vehicle a l’aparcament de la font de la Figuereta, situada abans d’entrar al primer túnel del congost de Collegats.

Com apuntar-se: On-line a través de la web, per correu-e info@geoplay.cat o per telèfon +34655199018
La sortida no requereix cap coneixement previ de muntanya ni de cianobacteris, per suposat. Es recomana portar calçat de muntanya, roba d'abric, un impermeable i una lupa de 10-20 augments per a observar els cianobacteris i els líquens.

Cianobacteris hidratats

Liquen gelatinós (Collema) x 1000

Més informació sobre l'itinerari:

Open publication - Free publishing - More collegats

Homenatge a Lynn Margulis (Chicago, 5/3/1938 - 22/11/2011)

2011-11-25T13:06:00.000+01:00

Des de l'espai VERTILÍQUENS, retre homenatge a la científica Lynn Margulis, per tots els seus treballs sobre l'univers de la simbiosi.

Lynn Margulis (foto wikipedia)

"Of all the organisms on earth, only bacteria are individuals"

"Gaia is symbiosis seen from space"

About evolution: "There's no doubt, of course, that they exist, but the major source of evolutionary novelty is the acquisition of symbionts - the whole thing then edited by natural selection. It is never just the accumulation of mutations."

gràcies per tots els increibles treballs que ens has deixat!

Sortida liquenològica - 13/11/11 Dólmens, roures i líquens

2011-11-08T14:53:00.001+01:00

Proposta de sortida guiada a Cornudella de Baliera, a prop d’Areny, a la Franja de Ponent.

Us proposem aquesta sortida en la que podrem passejar pel fantàstic bosc de roures de Cornudella i anar descobrint els dólmens i construccions megalítiques molt ben amagades enmig de la roureda.

Com apuntar-se: per correu-e info@geoplay.cat, mjchesa@agronoms.cat, Mob 655 199018

Dinar: Picnic a càrrec de cadascú

Transports: Cotxes particulars, a càrrec de cadascú

Sortida: D’Areny, a 2 quarts de 10

Com arribar: A l’entrada d’Areny, davant de la benzinera

La sortida no requereix cap coneixement previ de muntanya, està pensada per a tothom. S’aconsella portar calçat de muntanya, un impermeable, una motxilla i una lupa de 10-20 augments per a observar els líquens.

+ info http://www.geoturisme.cat

Sortida liquenològica - Montseny 6/11/11

2011-10-29T08:05:00.005+02:00

Les Agudes. Via Vol de l'Home Ocell. A.Gómez-Bolea al primer llarg

Per al proper diumenge 6/11 us proposem una sortida liquenològica al Montseny. La proposta és fer un itinerari des del Turó de l'Home fins al cim de les Agudes.

Guia: MJ Chesa Marro (enginyera agrònoma, especialista en líquens)
Sortida/Tornada: El punt de trobada és a l'aparcament del Turó de l'Home, a les 10:00h. Des d'aquest punt ens adreçarem al cim de les Agudes, tot observant la geologia, la flora i els líquens que ens anirem trobant. La tornada serà al voltant de les 17:00 h.

Nivell: L'itinerari previst està a l'abast de tothom, no es requereix cap coneixemet previ de muntanya ni de líquens, és una sortida d'introducció a la liquenologia.

Material: Cal portar una motxila (per a dur el picnic i l'aigua), sabates de muntanya, pantalons llargs, impermeable, i una lupa de 10 augments per a observar els líquens.

Dinar: Picnic a càrrec de cadascú
Com apuntar-se: per correu-e mjchesa@gmail.com o a través de l'event creat al facebook.

Les Agudes. Via Vol de l'Home Ocell. Armand Ballart a la R1.

Les Agudes. A.Gómez-Bolea, MJ Chesa, Armand Ballart

La Sílvia, ja fa uns anys, al cim de les Agudes

No t'ho perdis, aquesta sortida et proporcionarà una dimensió de la muntanya i de la natura que es desconeguda per a molts naturalistes!

Altres sortides liquenològiques al Montseny

Liquen i molsa by Jordi Lalueza-Fox

2011-10-28T12:11:00.010+02:00

Avui us presento un poema del Jordi Lalueza-Fox, personatge polifacètic, biòleg, alpinista, escalador, escriptor, poeta, i sobretot, un esperit crític. Les seves paraules, sàviament impregnades de l'àcid vulpínic*, aritmètica i musicalment escollides, aconsegueixen recrear meravellosos escenaris, cicles i personatges de la natura, lluny de les virtuts, els vicis i la compassió humana.

* és un dels àcids liquènics més letals que es coneixen, per lo de "Fox"

... i resulta que ha escrit un poema on també es troben líquens.

Ho recordaré mentre em digui albada

El torb va entrar des del nord,
va encrespar l'oceà cereal
i va arrencar els pètals vermells de les roselles,
que queien sobre els teus cabells d'or
com gotes de sang sobre els camps de blat.

Recordo que et vas girar cap al sud
i mai més no et vaig tornar a veure.
Era un dia de finals de primavera.
Ho recordaré mentre em digui terra.

Ja no et podré mostrar a l'hivern
les petjades a la neu de la perdiu blanca
ni explicar-te altra vegada dins l'avetosa
la diferència entre un liquen i una molsa.
No caminarem mai més
pels camins flanquejats per moixeres de guilla.
A la nit ja no podré dir-te "t'estime"
ni a l'albada ens acaronaran
les ales flonges del duc
que retorna a la seva cova.

Vas marxar sense fer soroll,
com t'havíem ensenyat jo i els llops,
pel camí efímer que les espigues obrien al teu pas
i que tornaven a tancar
batudes per l'alè de l'enyorança.
Era quan el blat ja rossejava.
Ho recordaré mentre em digui nit.

L'endemà el dia va aixercar-se tapat,
no es veia el Cadí ni la Muga.
L'àguila daurada restava inquieta,
reclosa pels seus plors
perquè era sola i l'enyorava.
Ho recordaré sempre,
mentre pugui sentir el vent gelat a la cara
i mentre em digui albada.

Jordi Lalueza-Fox

Primer premi certamen literari Antoni Amat de poesia. Juny de 2000

Jordi Lalueza-Fox és autor, amb el Francesc Muntada, del Llibre "Cims de Catalunya" Ed. Alpina, 2008; "El llibre dels ocells de Catalunya : Descripció, costums i zones d'habitatge de les 455 espècies més significatives" Ed. Barcelona: Cap Roig, 1987, i coautor de diverses guies de muntanya.

Us recomano assistir a les conferències que periòdicament prepara sobre els seus viatges i experiències. Em va agradar especialment la dels "Volcans més alts de la Terra". La propera el 4/11/11 al Club Alpí de Palamós. No us ho perdeu!!!

Propera sortida, 29/10 Montcortès

2011-10-26T20:11:00.000+02:00

L’excursió farà un recorregut per l’estany de Montcortès, les sorprenents “dames coiffées” del barranc de Ruixou i la Pobleta de Bellveí. Els paisatges, geologia, flora i líquens que podrem observar en aquests itineraris són màgics, no us perdeu l’oportunitat de conèixer aquests paratges del Pallars!

Estany de Montcortès

L’Estany de Montcortès, a diferència del miler de llacs d’origen glacial qui hi ha als Pirineus, és d’origen càrstic. L’estany omple una cavitat de dissolució de roca, alimentat permanenment per conductes d’aigua subterranis. El nivell de l’aigua es manté constant, només es redueix en èpoques de fortes sequeres.

"Dames coiffées"

Les “dames coiffées” del barranc de Ruixou són estructures columnars modelades en conglomerats pels xaragalls que forma l’aigua de pluja quan un bloc, que fa de barret, preserva de l’erosió els materials que té al dessota.

La Pobleta de Bellveí

La Pobleta de Bellveí està envoltada per unes formacions de conglomerats vermells del període Terciari.
Com apuntar-se: On-line a través de la web, per correu-e info@geoplay.cat
Telèfon 973 652 759 – Mob 658 954 650

Líquens de sol i candeles d'atzur. A. Rimbaud

2011-10-26T15:23:00.002+02:00

M'agrada descobrir que a la poesia, a les obres d'art, també es troben líquens. Avui tinc el plaer de poder compartir amb vosaltres aquest poema, "El vaixell ebri" de Rimbaud, potser el més popular d'aquest poeta-punk del XIX. Aquest poema va ser la carta de presentació a Verlaine, que va quedar fortament impressionat pel talent i el vertigen que les paraules-símbols creaven, 25 estrofes de 4 alexandrins, amor i desdeny, dissolució i esperança, i després de l'embriac res torna a ser com abans.

M'ha encantat descobrir que al "Bateau ivre", una de les obres més agosarades i irreverents de tots els temps, també hi ha líquens!!!

...
Líquens de sol i candeles d'atzur
...

EL VAIXELL EBRI

Mentre jo davallava pels Rius impertorbables,
Ja no em sentia més guiat pels sirgadors:
Els Pells-Roges cridaires els van prendre per blancs
I els van clavar tots nus a les posts de colors.

Detesto tota mena d'equipatges,
Qui porta blats flamencs o bé cotons anglesos.
Quan amb els sirgadors han acabat tals escàndols,
Les Aigües m'han deixat baixar per on em plau.

En el clapotejar furiós de marees,
Jo, l'altre hivern, més sord que el cervell dels infants,
Vaig córrer! I les Penínsules desamarrades
Poc han sofert caos més triomfals.

La tempesta ha aplaudit els meus afanys marítims.
Com un tap, de lleuger, he ballat per les ones,
Que algú en diu eternals portadores de víctimes,
Deu nits, sense enyorar l'ull obtús dels fanals.

Més dolça que als infants la carn de pomes àcides,
Penetra l'aigua verda la fusta del meu casc,
I les taques de vins blaus i de vomitades
Em renten i dispersen àncora i governall.

I de llavors ençà m'he banyat al Poema
De la Mar, amarada d'astres i lactescent,
Devorant els atzurs verds on, flotant pàl.lid
I atret, un ofegat pensiu baixa a vegades;

On, tenyint de cop sobte les blavors, els deliris
I els ritmes lents sota l'esclat del dia,
Més fortes que l'alcohol, més vastes que cap lira,
Fermenten les rojors amargues de l'amor!

Conec els cels que esclaten en llampecs, i les trombes
I les ressaques i els corrents: conec el vespre,
L'Alba exaltada igual que un poble de coloms,
I a vegades he vist el que l'home creu veure!

He vist el sol ponent, tacat de terrors místiques,
Il.luminant les llargues congestes violetes,
Talment els personatges de drames molt antics
Les ones rodant lluny llurs tremors de ventalles!

He somiat la nit verda amb neus encegades,
Però pujant als ulls del mar amb lentituds,
La circulació de sabes inaudites
I l'esclat groc i blau dels fòsfors cantadors!

He seguit durant mesos, com tot de vaqueries
Histèriques, les ones a l'assalt dels esculls,
Sense pensar que els peus fulgents de les Maries
Poguessin torçar el morro dels Oceans asmàtics.

He topat, sapigueu-ho, increïbles Florides
Que mesclen a les flors ulls de panteres amb pells
D'homes! Arcs iris encesos com brides
A l'horitzó dels mars, amb ramades verdoses!

He vist fermentar gorgs enormes, trampes on
Es podreix entre canyes tot un Leviatan!
Els enderrocaments d'aigua enmig de bonances,
I la llunyedat cap als avencs cascadejant!

Glaceres, sols d'argent, nacre ondós, cels de brases!
Varades repugnants al fons de golfs obscurs
On les serpents gegants devorades per xinxes
Cauen d'arbres torçats amb negrors perfumades!

M'hauria complagut mostrar als nens les daurades
D'ona blava, aquests peixos auris, peixos cantants.
-Escumes de flors bressen els meves partences
I oratges inefables m'han alat uns instants.

Sovint, màrtir cansat dels pols i de les zones.
El mar que amb el sanglot fa el meu balanceig dolç
M'alça les seves flors d'ombra amb ventoses grogues
I jo resto, com una dona de genollons...

Quasi una illa, agitant damunt meu les disputes
I els fems d'ocells xerraires i d'ulls rossos.
I jo navego mentre pels meus cordatges fràgils
Baixen els ofegats a dormir, a recules.

Amb tot, vaixell perdut sota cabells de cales,
Llançat per l'huracà a l'èter sense ocells,
Jo, a qui els Monitors i els velers de les Hanses
Poc haurien salvat l'esquelet ebri d'aigua;

Lliure, fumant, muntat per boires violetes,
Jo, que forado el cel vermell com un mur
Que porta, confitura exquisida als poetes,
Líquens de sol i candeles d'atzur;

Jo, que corro tacat de lúnules elèctriques,
Planxa boja, escortat per hipocamps obscurs,
Quan els juliols fan enfonsar a cops de pal
Els cels ultramarins als embuts flamejants;

Jo, que tremolo sentint queixar-se a cinquanta milles
Els Behemots en zel i els densos Maelstroms,
Eternal filador d'immobilitats blaves,
Jo lamento l'Europa dels antics parapets!

He vist els arxipèlags siderals i les illes
On els cels delirants s'obren al viatges:
-¿És en nits sense fons que dorms i t'exilies,
Milió d'ocells d'or, oh futura Vigor?

Però he plorat molt! Les albes són ben tristes.
Tota lluna és atroç i tot sol dolorós:
L'acra amor m'ha embotit amb sopors seductores.
Que la quilla m'esclati! Oh, que torni a la mar!

Si vull una aigua d'Europa és la bassa
Fosca i freda on en el capvespre embalsamat
Un infant ajupit, ple de tristesa, deixa
Un vaixell fràgil com papallona de maig.

Banyat de languideses, ja no puc més, oh onades!,
Aixecar la singlada dels qui porten cotons,
Ni travessar l'orgull de banderes i flames,
Ni nedar sota els ulls terribles dels pontons.

Jean Nicolas Arthur Rimbaud, 1871
(Traducció de Joan Brossa)

Agullola de Rupit - Via Normal

2011-10-18T11:40:00.003+02:00

L'Agullola de Rupit és un dels penyals més característics del Collsacabra. Vam pujar per la Via Normal, un itinerari dels anys 30, de molt poca dificultat, la roca -gresos i calcària nummulítica- un alicient a considerar, i el millor, la vista que es pot gaudir des del cim. Des d'aquest punt es pot tenir una visió dels pantans de Sau i Susqueda, de les Guilleries, el Far, el Salt del Sallent, el Puigsacalm....

L'Agulla Xica del Grau, que també compta amb vies d'escalada de més dificultat que l'Agullola, que ens queden pendents per una altra jornada!

Recomano aquest lloc als amants dels paisatges oberts, contundents, indòmits i sense cobertura. Aquí us deixo algunes fotos de les vistes des del cim i alguns líquens que es desenvolupen sobre els gresos i la calcària nummulítica.

+ info i detall de la ressenya

Barragem de Santa Luzia - Pampilhosa da Serra by Jesus Alejandre

2011-10-12T19:03:00.001+02:00

El Jesus Alejandre de la tribu, ens envia aquestes fotos del Barragem de Santa Luzia, a Pampilhosa da Serra, a Portugal, on hi ha unes vies d'escalada força curioses.
Vistosos líquens grocs que colonitzen la quarsita, probablement del gènere Acarospora, que té predilecció per les roques metamòrfiques. Caldrà anar-ho a veure per a dir-ho amb absoluta seguretat!

Moltes gràcies Jesus!

Falconera, Garraf & Neruda

2011-10-06T11:35:00.001+02:00

Lo que nace conmigo

Pablo Neruda

Canto a la hierba que nace conmigo

en este instante libre, a los fermentos

del queso, del vinagre, a la secreta

floración del primer semen, canto

al canto de la leche que ahora cae

de blancura en blancura a los pezones,

canto a los crecimientos del establo,

al fresco estiércol de las grandes vacas

de cuyo aroma vuelan muchedumbres

de alas azules, hablo

sin transición de lo que ahora sucede

al abejorro con su miel, al liquen

con sus germinaciones silenciosas:

como un tambor eterno

suenan las sucesiones, el transcurso

de ser a ser, y nazco, nazco, nazco

con lo que está naciendo, estoy unido

al crecimiento, al sordo alrededor

de cuanto me rodea, pululando,

propagándose en densas humedades,

en estambres, en tigres, en jateas.

1-10-11, La Falconera, Garraf, una visió micro i macroscòpica de la bellesa de paisatges que allotgen els nostres penya-segats calcaris vora mar. Un poema de Neruda, coneixedor i amant dels líquens.

23-24-25 setembre, trobada ioga i líquens a la Val d'Aran - Pallars Sobirà

2011-08-21T23:57:00.014+02:00

Practica ioga a la cota 2.500, respira l'aire més pur dels Països Catalans!
Si les paraules "pranayama", "ashana", "sat nam", "so ham", "kundalini", "swastia", transformació, coneixement, llum... tenen per a tu algun significat, potser aquesta proposta t'interessi.
Si ets un expert practicant de ioga, t'agradarà segur... si tens certs coneixements, potser t'ajuda a millorar, si no has fet mai ioga i voldries començar, aquí tens una oportunitat ben diferent!

Per al setembre us proposem una activitat de descoberta dels líquens i la pràctica del ioga en un entorn privilegiat, els boscos i els prats de la Val d'Aran i del Pallars Sobirà!

Aquesta proposta no pretèn ser un curs, un taller o res que s'assembli a una classe magistral, ja existeix arreu una oferta suficientment diversa i especialitzada.

La trobada és una proposta per a practicar ioga i conèixer al voltant de l'espectacular flora liquènica que es desenvolupa als Pirineus.

Els líquens són bioindicadors de la qualitat de l'aire, d'aquesta forma podrem practicar ioga en un dels indrets amb l'aire més pur dels Països Catalans, i totes les avantatges que aquesta qualitat de l'aire aporta al nostre
organisme.

Aquest proposta s'adreça a gent autònoma, estoica, que tingui nocions de muntanya i que tingui ganes de conèixer la màgia i les virtuds de la simbiosi liquènica.

El punt de trobada serà divendres 23/09 a partir de les 21:00 h al Chalet d'Es Bòrdes.

Dissabte 24 farem una excursió als Estanys de Gerber. En aquesta caminada podrem observar els líquens que es desenvolupen a les roques d'alta muntanya, disfrutarem d'un paisatge meravellós i podrem practicar ioga en un entorn impressionant!


Estanyola de Gerber - Pallars Sobirà

Estanys de Gerber

L'itinerari no presenta cap dificultat tècnica (desnivell aprox. 600m; durada total caminada aprox. 3h).

Durant el recorregut estudiarem la geologia, les diferents comunitats vegetals i els líquens més característics de la regió.

Després farem una sessió de ioga en aquest increíble espai natural i dinarem un picnic allà.

Tornarem al Chalet d'Es Bòrdes, on podrem degustar les begudes i els pastissos fets a casa.

Després continuarem amb les activitats fins al sopar.

Diumenge 25 després de la pràctica del matí i de l'esmorzar, ens dirigirem als boscos de Canejan i Sant Joan de Toran, per a observar l'exuberant flora liquènica que viu als faigs, roures i avets d'aquesta zona.

Faigs monumentals als boscos de Canejan

Líquens fruticulosos sobre coníferes

Estudiant els líquens que colonitzen les escorces i branques dels arbres

Boscos de Canejan i Sant Joan de Toran

Farem un recorregut circular amb els cotxes i organitzarem diferents parades en els punts més interessants per a l'observació dels líquens epífits. Farem la pràctica de ioga del dia en emmig del bosc i després dinarem de picnic.

Finalitzarem la trobada al Chalet d'Es Bòrdes on podrem descansar i reposar forces amb els pastisos i begudes fetes a casa.

En breu us donarem més detalls del programa, menús* i itinerari.

Places limitades a 20 persones.

* el menjar serà vegetarià amb lactis i ous. El pa i pastissos són fets a casa. Les verdures són de l'hort de la casa. Si es requereixen altres indicacions (menjar vegà o altres, només cal dir-ho)

El Chalet d'Es Bòrdes ens ofereix un preu molt especial per a aquesta ocasió:

Allotjament de dos nits, sopars del divendres i dissabte, esmorzars del dissabte i diumenge, picnics i berenars del dissabte i diumenge, tot per 75€. (nens de menys de 10 anys 50€)

El guiatge a les excursions i a la pràctica del ioga serà realitzat per Mª José Chesa i no tindrà cap cost addicional.

Material necessari:

Per la pràctica de ioga es necessita un mat (esterilla per a ioga) i roba còmoda.

Per a les excursions cal portar una motxila (per a dur el picnic i l'aigua), sabates de muntanya, pantalons llargs, impermeable, gorra i una lupa de 10 augments per a observar els líquens.

Per a qui s'adreça l'activitat:

La trobada s'adreça a persones que els agradi el ioga i el coneixement de la natura, i disfrutin compartint-ho amb els altres. La trobada està oberta a famílies amb nens, hi haurà servei de "guarderia" si es necessita. La casa on estarem allotjats és prou gran i compartimentada per a que tots puguin estar a gust.

La sortida de dissabte poden fer-la nens a partir de 5 anys

Si esteu interessats en participar contacteu a mjchesa@gmail.com

segueix-nos al face

Vertilíquens vora mar, Costa Brava

2011-08-18T12:01:00.000+02:00

The World below the Brine

(Leaves of Grass- BOOK XIX. SEA-DRIFT, 1855. Walt Whitman)

The world below the brine,
Forests at the bottom of the sea, the branches and leaves,

Sea-lettuce, vast lichens, strange flowers and seeds, the thick

tangle openings, and pink turf,
Different colors, pale gray and green, purple, white, and gold, the
play of light through the water,
Dumb swimmers there among the rocks, coral, gluten, grass, rushes,
and the aliment of the swimmers,
Sluggish existences grazing there suspended, or slowly crawling
close to the bottom,
The sperm-whale at the surface blowing air and spray, or disporting
with his flukes,
The leaden-eyed shark, the walrus, the turtle, the hairy
sea-leopard, and the sting-ray,
Passions there, wars, pursuits, tribes, sight in those ocean-depths,
breathing that thick-breathing air, as so many do,
The change thence to the sight here, and to the subtle air breathed
by beings like us who walk this sphere,
The change onward from ours to that of beings who walk other spheres.

Pòster Cianoprocariotes i líquens de Collegats a l'SBCN 2011

2011-08-15T19:27:00.001+02:00

Pòster líquens i cianoprocariotes de Collegats. MJ Chesa. Foto: Xavier Llimona

Aquest estiu hem presentat el primer Pòster dels estranys líquens i cianoprocariotes trobats als conglomerats de la Paret del Pessó de Collegats. L'hem exposat al Simposi de Botànica Criptogàmica que es va celebrar a Barcelona. Continuem treballant i cercant més localitats a la zona!

Savassona, Pedra del Sacrifici 1960 - 2010

2011-08-09T14:59:00.002+02:00

Pedra del Sacrifici als anys 60. Savassona. Foto gentilesa del Jaume Anglada, gran escalador i alpinista osonenc.

Pedra del Sacrifici. 2010

Mig segle entre la primera fotografia i les altres. Poc han canviat els tal·lus liquènics en aquests darrers 50 anys. Moltes gràcies Jaume per haver cercat aquesta fotografia i compartir-la a Vertilíquens!

Lichenologists Workshop: Lichens in the Alps

2011-08-04T10:37:00.000+02:00

Paret dels Líquens Secrets

2011-08-03T14:43:00.000+02:00

Moltes vegades ben a prop nostre podem trobar espais secrets i màgics. Aquest és un d'ells.

La Paret dels Líquens Secrets, de conglomerat exquisit, plena de líquens exòtics. La barreja de materials del conglomerat fa possible aquesta diversitat.

Dermatocarpon miniatum

Fulgensia fulgida

Nostoc commune

Squamarina cartilaginea (parasitada)

Rhizocarpon grup geographicum, Lecanora muralis

Xanthoparmelia pulla

En el blog de la festa del Paca trobareu tots els detalls de la via.

Gràcies Armand!

Vertiliquenfelicitat

2011-07-17T23:47:00.008+02:00

Pedraforca N (foto A.Ballart)

- Ostres chessi, quins líquens més flipants que m'acabo de trobar al nou projecte de la cara Nord del Pedra! No m'he pogut estar d'atansar-me i fer fotos! Quina passada!!!

Potser aquesta sensació de sorpresa que et trobes a una paret, a un espai al que ningú abans ha accedit, on les espècies de líquens i la qualitat dels tal·lus, de les formacions que el fet de vèncer la gravetat i no tenir competència amb altres organismes vius que són extraordinàries, podríem anomenar-la: VERTILIQUENFELICITAT.

Altres moments de VERTILIQUENFELICITAT:

Savassona (foto A.Ballart)


Rocher d'Ossau (foto Christian Ravier)

Fontainebleau - (Foto: Urtx Vertical)

Peladet - Absurdistan (foto Marc Olivé)

Botswana- Tsodilo Hills (foto Joan Sunyer)

Col·labora a VERTILÍQUENS, envia'ns les teves fotos!!!

Sortida Liquenològica - 9 de Juliol - Collegats

2011-06-29T17:28:00.000+02:00

Us proposem aquesta sortida liquenològica el 9 de Juliol a Collegats.

Més informació: Geoturisme.cat

Cornudella de Baliera: Dólmens, Roures i Líquens

2011-06-27T14:09:00.001+02:00

Panells informatius sobre els Dólmens de Cornudella. La Serra de Cis al fons.

Aquests dies de Sant Joan hem pogut tornar a visitar el bosc de roures i els dólmens de Cornudella de Baliera, a prop d'Aren (Huesca). Ahir vam estar amb els amics de "Ecologistas en Acción Ribagorza".

Panells informatius dels Dolmens i Menhir de Cornudella de Baliera

Un espai que recomano a tots els amants dels llocs autèntics i màgics que encara resten en secret per aquestes valls de la Ribagorza.

Senders que creuen el bosc

Roures quasi mil·lenaris

Cornudella, un bosc de roures magnífics

Dólmens de conglomerats

Dolmen de Cornudella de Baliera

Menhir de Cornudella de Baliera

Sobre els dólmens, les roques, els arbres, es desenvolupa una flora liquènica espectacular

Observant els líquens epífits sobre els troncs dels roures

Observant els líquens saxícoles

Val la pena desviar-se de la nacional, conduir uns kms fins a Cornudella de Baliera, caminar i perdre's en l'amabilitat, la frescor i els secrets que allotja aquest bosc de roures centenaris.

Pirates, climbing & art: Beauty would save the world

2011-06-16T22:56:00.009+02:00


Alguns Pirates* a Montserrat: "Casi","Aranya", "Oruga", Arcarons, Picazo, Rodri, Armand, Fredi Artigas, "Panadero", Hortalà. (Foto col·lecció A.Ballart)

* Pirates are a climbing group in Catalonia with a pure high concept of ethics and esthetics of climbing and life. Lluis Hortalà is a famous climber and alpinist in Catalonia and he transmits that life into the mountains that he paints.

more information about Pirates: Vertical Therapy

.....

De vegades penso que la bellesa, l'art, és el que ens allibera, de forma subtil ens allunya de l'absurd de tot plegat. Aquests dies he conegut l'obra i la persona del Lluís Hortalà i m'agradaria compartir-ho amb vosaltres, perquè segur que el seu art no us deixa indiferents....

Estudi del Lluís Hortalà. (Foto: A.Ballart)

Lluís Hortalà interpretant les roques de Montserrat. (Foto: A.Ballart)

Lluís Hortalà. (Foto: A.Ballart)

+ info sobre l'obra de Lluís Hortalà

Les Puits du Desert. 6th Water World Forum

2011-06-02T11:58:00.002+02:00

des de que tinc consciència del que és un somni, he somniat amb el desert....

Aman Iman is Touareg for "Water is life"

Local Authorities Kick-Off Meeting – Lyon – France 2011-05-30/31

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de participar en el 6è Fòrum Internacional de l'Aigua a Lyon, els dies 30 i 31 de Maig.

Credit Fotos: Les Puits du Desert

He tingut la sort de conèixer persones de tot el món. Durant dos dies, poder copçar els problemes, les experiències, el coneixement, molts missatges d'alerta, molts missatges d'esperança...

Credit Fotos: Les Puits du Desert

El que més m'ha impressionat és conèixer a dos éssers extraordinaris, dos touaregs, amb una presència, magnetisme i forma de viure el moment, tot plegat un sentiment epatant per a mi.

Més informació: Les Puits du Desert; 6th Water World Forum

Aventura Vertical - 20/05/11 21:30h Arenys de Munt

2011-05-20T08:59:00.000+02:00

Avui a les 21:30 tindrà lloc la presentació de l'extraordinària AVENTURA VERTICAL a càrrec de l'Armand Ballart.

No us ho perdeu!!!!

Grup de Muntanya d'Arenys de Munt. Masia Can Borrell 21:30h

Escalador: coneix, valora, estima i adapta't a la roca.... Rutes geològiques als Pirineus

2011-05-13T20:15:00.001+02:00

Per als amants de les roques i els paisatges autèntics, us recomano aquesta excursió geològica a un dels indrets més peculiars de la nostra geografia. Us convido a visitar i a conèixer les propostes de Geoturisme.cat

Us recomano també aquest llibre únic en el seu gènere, sobre Itineraris Geològics als Pallars, i no us pot faltar a la vostra biblioteca la imprescindible Guia d'escalada de Collegats.

Vertilíquens i Collegats a la Revista Muntanya

2011-04-20T15:23:00.009+02:00

Open publication - Free publishing - More collegats

Vertilíquens col·labora al número 894 de la Revista Muntanya amb un itinerari de descoberta dels líquens al Congost de Collegats.

Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de: l'Armand Ballart, que va tenir la idea de l'itinerari i és també autor de moltes fotografies. Sense els bons sopars i la paciència del César P.Hurtado, segur que el treball hagués estat més dur. Moltes gràcies a l'Aaron, ja que amb la seva companyia vam trobar el nou cianobacteri-liquen de Collegats.

Gràcies a la Mariona Orfila i el Marc Ollé, que també ens van cuidar força i em van donar a conèixer un treball extraordinari sobre la Geologia de la regió, Meravelles geològiques del Pallars, on vam obtenir informació al voltant de la geologia descrita a l'itinerari.

Si algun dia voleu que us acompanyem en aquest viatge de descoberta de Collegats a vista de lupa, contacteu a mjchesa@agronoms.cat

Escales a Collegats? Vols col·laborar a Vertilíquens?

2011-04-18T21:30:00.018+02:00

José Manuel Anglada i Eli Vergés observant
els líquens de Collegats. Foto: A. Ballart

Fa uns mesos vam trobar a la Paret del Pessó, un cianobacteri associat a líquens gelatinosos del gènere Collema. Estem cercant altres parets a Collegats on es puguin trobar aquestes espècies, i amb la vostra ajuda segur que podem aconseguir molta més informació.

César P.Hurtado a la via Kollegats,
en aquesta ocasió buscant líquens. Foto: A. Ballart

Collegats. Moles del Pessó. Foto: MJ Chesa

Si trobeu alguna de les imatges següets, la primera en estat sec, poc aparent, uns tal·lus gris foscos o negres, amb filaments molt prims, com cabells també negres (Fig.1). La segona, en estat hidratat després de les pluges o en una zona de degotalls, l'aspecte és molt més aparent i els colors dels tal·lus són verd-marronosos i els filaments semblen veritables fideus. (Fig. 2)

Els hem trobat a conglomerats, encara no hem localitzat cap exemplar en calcari.

Fig. 1. Cianobacteris i líquens gelatinosos - aspecte sec.
Foto: MJ Chesa

Fig. 2. Cianobacteris i líquens gelatinosos - aspecte humid.
Foto: MJ Chesa

Si trobeu aquests líquens i cianobacteris i voleu col·laborar, s'hauria de fer una foto i anotar el lloc on l'heu localitzat. Nosaltres hi anirem i agafarem mostra, si és necessari.

Collema sp. X1000: cianobacteris (esferes verdes),
hifes (filaments septats transparents). Foto: MJ Chesa

Imatge (microscopi òptic) dels líquens gelatinosos del gènere Collema que s'associen als filaments dels cianobacteris.

Col·labora a Vertilíquens,

contacta mjchesa@gmail.com

Adopta un liquen a Agulles! Un dia magnífic

2011-04-11T23:51:00.005+02:00

Líquens endolítics sobre conglomerat. Agulles, Torrent dels Cirerers

Un dia lluminós en aquest meravellós paisatge d'Agulles. Aquí us deixem algunes imatges d'Adopta un liquen.

C. Sbarbaro: licheni, poesia e cultura

2011-04-08T00:04:00.007+02:00

Xanthoria elegans sobre esquistos (Surp, Pallars Sobirà)

Grazie al lichene non v'è luogo ove mi senta solo, visto che non è luogo per arido e desolato che non sia per me ricco di presenze: un vivaio che tripudia al caldo dei tropici come nel gelo polare e neanche sfrattato dall'uomo perisce, ma emigra e, poco discosto, riprende a prosperare.

Xanthoria elegans sobre esquistos (Surp, Pallars Sobirà)

Capisco, adesso, perché questa passione

ha attecchito in me così durevolmente:
rispondeva a ciò che ho di più vivo,
il senso della provvisorietà.
Sicché, per buona parte della vita, avrei raccolto,
dato nome, amorosamente messo in serbo....
neppure delle nuvole o delle bolle di sapone
- che per un poeta sarebbe già bello;
ma qualcosa di più inconsistente ancora:
delle effervescenze, appunto.

Licheni
(Camillo Sbarbaro, Liguria 1988-Savona 1967)

Adopta un liquen. Agulles 10-4-2011

2011-04-06T15:08:00.002+02:00

Aquest proper diumenge anirem a Agulles, a Montserrat, i adoptarem líquens. Estarem a l'aparcament de Can Masana a les 9h del matí. Si voleu venir amb nosaltres, contacteu a mjchesa@gmail.com.

MÉS INFORMACIÓ

Open publication - Free publishing - More lichens

Aigües del subsòl

2011-03-24T13:26:00.004+01:00

Open publication - Free publishing - More underground

El que hi ha sota terra és un món desconegut, un entorn clau per la nostra superviència i que ja sigui en àmbit agrari o urbà, es troba totalment desprotegit davant l'afany de lucre i d'espoli.

Us adjunto una presentació que vaig realitzar ahir a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.

Per a qualsevol informació no dubteu en contactar!

Rock climbing fish

2011-03-07T10:11:00.012+01:00

Peixos goby de Hawai

Peixos goby de Hawai, contra qualsevol pronòstic d'èxit en la seva empresa, aconsegueixen escalar i amb una dosi d'infinita paciència, memòria ancestral i una depurada tècnica, anar més enllà del que resulta inconcebible per als altres.

Les adaptacions d'aquests animals al medi vertical per garantir la supervivència de l'espècie i colonitzar les aigües dolces per damunt de les parets, cascades, salts d'aigua són sorprenents.

Peixos escaladors de Nova Zelanda

Peixos goby i una mica d'humor

La revolució de l'aigua a BCN

2011-03-02T00:01:00.014+01:00

La revolució de l'aigua

L'aproximació històrica, al cas de Barcelona, mostra cent anys d'una transició decisiva que ha multiplicat la disponibilitat de l'aigua, l'ha fet entrar a l'àmbit domèstic i ha modificat radicalment la nostra vida quotidiana.

L´exposició es desenvolupa en 5 àmbits:

EL FIL DE L´AIGUA: CONTINUÏTAT I DISCONTINUITAT

L´AIGUA A LA BARCELONA PREINDUSTRIAL: El Rec Comtal: l´Aigua productiva | De les fonts de la ciutat a l´aigua de Montcada | Els pous i les aigües brutes

L´EIXAMPLE I L´ARTICULACIÓ D´UN NOU MODEL: L´Eixample: reptes municipals i iniciatives empresarials. La qüestió del sanejament | Les dècades dels canvis, 1890-1920 | Els projectes municipals frustrats i l´hegemonia de la SGAB

INÈRCIES, CRISI I NOVES CAPTACIONS: Inèrcies i exclosos. De la "pertinaz sequía" a les noves captacions

CAP A UN NOU CICLE. LA HISTÒRIA DE L´AIGUA

He tingut la sort d'haver pogut col·laborar en aquesta fantàstica exposició. No us la perdeu!

Exposició: La revolució de l'aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, 1867-1967

Museu d'Història de Barcelona

Lloc: Saló del Tinell (MUHBA Plaça del Rei), a partir del 1 de març de 2011.

Open publication - Free publishing - More barcelona

Aprofitar les aigües que tenim a prop

2011-02-23T15:13:00.005+01:00

Rehabilitació d'una mina d'aigua. Barcelona 1907

Antecedents en la racionalització de l’ús de l’aigua

El plantejament de racionalitzar el consum d’aigua no és tan nou com sembla, ja que està arrelat en els orígens de la nostra cultura hidràulica, com és la cultura romana. A aquest respecte ens podem remetre al que descriu en Julius Frontino (30-103 dC), al seu llibre “Els aqüeductes de Roma” qui a l'assumir el càrrec de “curator aquorum” a l’any 97, en l’època de l’emperador Nerva (César Nerva Trajà August), després d’una impressionant trajectòria política i militar al servei de Roma, va constatar que l’aigua de l’aqüeducte Ànio Vell que era de dolenta qualitat, tèrbola, s’utilitzava per a beure i en canvi, en relació a la de la Màrcia diu “La Màrcia mateixa que per la seva frescor i el seu esclat era agradable, jo l’he trobada consumida en els banys, en els tints i en altres usos que honestament hem de silenciar”.

A partir d’aquesta constatació va prendre la decisió d’actuar i diu:

“Així es resolgué la separació de tots els aqüeductes i després la reclassificació de cadascun d’ells, de forma que la Màrcia es pogués destinar sols a la beguda i que immediatament cada un dels restants es destinés a usos adequats a la seva característica, i així, per exemple, l’Ànio Vell que, per moltes raons i precisament perquè es captava a un nivell inferior és menys saludable, podia utilitzar-se per a regar els jardins i per serveis menys nobles de la vila.”

Frontino, que a més va escriure altres llibres com “De agrimensura” i “Stratagemas” havia estat pretor urbà, al 70, comandant de la Legió Seunda Adiutrix, cònsol al 73, governador a Bretanya el 74, constructor de la Via Julia, procònsol d’Asia al 83, és a dir es tractava d’un funcionari de gran experiència, però sobretot era un home pragmàtic, com tots els romans. Podem dir que els romans que practiquen una agricultura arrelada a les condicions del terreny (garrofers, oliveres, vinya, ..) amb reduït consum d’aigua, donen el primer pas en la racionalització de l’ús de l’aigua, per aquesta raó, quan estem dissenyant una xarxa secundària per distribuir aigua d’altra qualitat inferior a l’aigua potable estem tornant als nostres orígens de reservar l’aigua de millor qualitat pels usos que realment el requereix, el que permet reduir l’impacte en ecosistemes naturals i estalviar matèries primeres i energia en un tractament innecessari.

Open publication - Free publishing - More water

Col·laboració al V Congrés d’història agrària dels Països catalans

Mujeres de Pyrenaica

2011-02-21T09:33:00.004+01:00

Col·laboració de Vertilíquens a Mujeres de Pyrenaica

Vertihàbitats II: Codines-conglomerats

2011-02-19T21:14:00.007+01:00

Aquest article representa el segon apartat d'un treball que vam iniciar ara fa tres anys: conèixer els líquens que colonitzen les roques verticals a Catalunya. En aquest enllaç podreu trobar Vertihàbitats I.

L'objectiu d'aquests treballs és conèixer la biodiversitat liquènica i aportar dades sobre la seva influència a l'entorn.

D'altra banda, m'agradaria que des d'aquest espai, mostrant les fotografies de líquens que hem trobat a les vies d'escalada i a les seves aproximacions, explicant la singularitat, la longevitat dels tal·lus liquènics, aconseguir una major valoració i la consciència de la necessitat de la seva protecció.

La principal amenaça sobre els líquens és la contaminació atmosfèrica, la pluja àcida, els metalls pesats que es dipositen a la seva superfície. Una amenaça constant i que ojalà pugui transformar-se ben aviat en una altra cosa.

Les codines són hàbitats presents als massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Les codines són afloraments rocosos lleugerament pendents, poblats de petites mates d'herbes anuals, bulboses, algues, líquens i cianobacteris. La cargola creix en aquest tipus d'hàbitats, formant coixinets. L'espècie Erodium foetidum ssp.rupestre està protegida al massís de Montserrat i l'espècie Erodium foetidum ssp.glandulosum a Sant Llorenç del Munt.

Cargola del Montcau. Erodium foetidum ssp.glandulosum

Als cims de les agulles, a les aproximacions i descensos de les vies d'escalada a Montserrat i Sant Llorenç del Munt podem trobar aquests hàbitats, amb les vistoses florides cargoles. És necessari procurar causar el mínim impacte sobre aquests fràgils ecosistemes (això també va per les cabres de Montserrat).

Hàbitat: 62e Codines amb cargoles (Erodium rupestre, E. glandulosum) - conglomerats

Àrees: Muntanya mitjana i més rarament, estatge subalpí.

Ambients que ocupa: àrees rocalloses, superfícies poc pendents -aproximació a les vies d'escalada-.

Clima: Medioeuropeu o subalpí. Topoclima caracteritzat per una acusada amplitud tèrmica diària.

Líquens (llista per a Sant Llorenç del Munt): Aspicilia calcarea, Aspicilia contorta ssp. hoffmanniana, Collema cristatum, Lobothallia radiosa, Rhizocarpon geograficum, Staurothele immersa, Xanthoparmelia pulla, Xanthoparmelia stenophylla.

Altres imatges de líquens de Sant Llorenç del Munt

Altres indrets amb conglomerats: Canalda, Collegats, Comiols, La Móra Comdal, Montserrat, Roques de Benet, Sant Honorat, Sant Llorenç del Munt, Vilanova de Prades

Valentine's Day: Unfolding the rope

2011-02-14T00:07:00.236+01:00

Rope: A basic item of climbing equipment that physically connects the climber to the belayer.

Heart = Helical ventricular myocardial band: a rope, curled in a helical way, which extends from the pulmonary artery to the aorta.

Heart - Rope

En aquest dia plagat de cors vermells, d'amors i desamors, de cordes que tiben i que s'afluixen, una altra visió de l'anatomia i funcionament dels nostres cors.

Heart-Rope

Gràcies al treball del cardiòleg Francesc Torrent-Guasp, que va treure a la llum el concepte de banda miocàrdica ventricular, ara podem saber que potser el nostre cor és una corda que embolicada sobre sí mateixa, s'estreny i s'afluixa per a bombejar energia i il·lusió al nostre cos.

Unfolding the rope

Heart-Rope

Folding the human rope

Francesc Torrent-Guasp explicant el seu descobriment

Francesc Torrent-Guasp 1931-2005

Us recomano el documental sobre el cardiòleg Francesc Torrent-Guasp,

L'home que va desplegar mil cors

Vertihàbitats I: coneguem i protegim aquests fràgils ecosistemes

2011-02-07T23:19:00.014+01:00

A Catalunya s’han identificat més de 600 tipus d’hàbitats, naturals, seminaturals i artificialitzats. Aquests hàbitats estan descrits a la Llista dels hàbitats de Catalunya (LHC), elaborada per la UB, a partir de l'adaptació del document CORINE Biotopes Manual of the European Union (CBM).

Els hàbitats es defineixen com “aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com si són seminaturals".

Els hàbitats existents a Catalunya poden agrupar-se en:

* Les dades de superfície (ha) i superfície (%) estan calculades a partir de la cartografia dels hàbitats de l'any 2005. No inclouen aquells hàbitats que no es poden cartografiar a escala 1:50.000.

Els hàbitats als que els escaladors accedim i amb els quals interactuem, correspondrien al grup 6 – G60: Roques, tarteres, glaceres i coves, que representen un 2,31 % de la superfície* total de Catalunya.

(* Superfície horitzontal, la superfície vertical és un valor per ara desconegut, però que en poc temps serà un valor sorprenent per als amants del món vertical).

A continuació descriurem els hàbitats de roques verticals, que es diferencien en funció de la composició del substrat i la climatologia.

Hàbitat: 62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides
Àrees: Terra baixa i muntanya mediterrània
Clima: Medioeuropeu, mediterrani muntanyenc o mediterrani.
Líquens: Verrucaria spp., Xanthoria spp., Caloplaca spp, Roccella phycopsis, Anema nummularium.

Altres indrets d'aquest hàbitat: Garraf, Font de l'Ametlló, La Facu

Hàbitat: 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya

Àrees: Estatges alpí i subalpí, muntanya mitjana i muntanya baixa mediterrània.

Clima: Alpí, subalpí, medioeuropeu o mediterrani muntanyenc.
Líquens: Acarospora scabra, Aspicilia calcarea, Caloplaca spp., Polyblastia spp., Psorotichia spp., Thelidium spp. Verrucaria spp., Xanthoria calcicola, Xanthoria elegans, Teloschistes contortuplicatus.

Altres indrets d'aquest hàbitat: Montsec d'Ares, Peladet, Pedraforca, Malanyeu, Vilanova de Meià, Coll de Nargó

Hàbitat: 62c Cingles i penyals silicis de muntanya
Àrees: Estatges subnival, alpí i subalpí, muntanya mitjana i muntanya mediterrània.
Clima: Alpí, subalpí, medioeuropeu o mediterrani muntanyenc.
Líquens: Lecanora spp, Lecidea spp, Pertusaria spp., Rhizocarpon geographicum, Rhizoplaca spp., Umbilicaria spp., Lasallia pustulata, Pleopsidium spp.

Altres indrets d'aquest hàbitat: Montseny, Cavallers, Canigó, Bagergue, -Ascobes, Cataperdís, Arcalís (Andorra)-, Midi d'Ossau, Porté Puymorens (França)

Hàbitat: 62d Cingles i penyals silicis de les contrades mediterranies càlides

Àrees: Terra baixa, contrades marítimes subhumides.

Clima: Mediterrani marítim.
Líquens: Aspicilia spp., Tephromela atra, Candelariella vitelina, Lecidella carpathica, Xanthoparmelia spp., Caloplaca spp., Acarospora spp., Buellia spp., Pertusaria spp., Lecanora spp., Ramalina spp.

Altres indrets d'aquest hàbitat: Cap de Creus, Cabrera-Banyadores, Solius, Cèllecs

pròximament: Vertihàbitats II - Codines-conglomerats

Pedraforca, molt a prop de la perfecció

2011-01-27T09:56:00.009+01:00

Pedraforca, una montaña casi perfecta

Hi ha muntanyes que tenen un significat molt especial per a nosaltres, per la intensitat colpidora d'emocions i sentiments que pronunciar el seu nom, evocar la seva silueta o recordar la textura de la seva roca ens fan viure.

Us recomano aquesta publicació, un excel·lent treball de l' Armand Ballart, que reflexa la seva saviesa, l'experiència i l'amor a la muntanya de tota una vida.

Hay montañas que tienen un significado muy especial para nosotros, por la intensidad golpeadora de emociones y sentimientos que pronunciar su nombre, evocar su silueta o recordar la textura de su roca nos hacen vivir.

Os recomiendo esta publicación, un excelente trabajo de Armand Ballart, que refleja la sabiduría, la experiencia y el amor a la montaña de toda una vida.

Y desde este espacio agradecer a la FEDME-GAME el poder tener acceso a esta magnífica biblioteca virtual.
GAME MAGAZINE Nº18 - PEDRAFORCA

Els líquens del Pallars Sobirà

2011-01-26T18:31:00.005+01:00

La cresta del Pinetó-Roca Blanca, un paradís de líquens

Des d'aquesta finestra oberta al món de la muntanya, l'escalada i els líquens, us voldria presentar un treball, una contribució al coneixement dels líquens de la nostra terra:

+ info

LLOP, E.; BARBERO, M.; CHESA, M. J.; FERNANDEZ-BRIME, S.; FIGUERAS, G.; GÓMEZ-BOLEA, A.; HLADUN, N. L.; MUÑIZ, D.; NAVARRO-ROSINÉS, P. (2010). «Els líquens i els fongs liquenícoles de les Planes de Son i la mata de València». A: GERMAIN, J. [cur.]. Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. (Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural; 16), p. 189-227. ISBN: 978-84-9965-008-1.

Resum

L’estudi dels líquens de les Planes de Son i la mata de València ha permès l’elaboració d’un catàleg de 315 líquens i 22 fongs liquenícoles. El catàleg inclou els líquens que creixen sobre diferents substrats: plantes vasculars, roques calcàries i silíciques, i sòls, dels ambients més representatius de l’àmbit d’estudi.

Del catàleg es poden destacar els següents tàxons per l’interès corològic: Chaenotheca gracillima, Cyphelium pinicola, Endococcus brachysporus, Farnoldia similigena, Lecidea verruca, Merismatium deminutum ssp. longisporum, Placidiopsis pseudocinerea, Thelidium aphanes i Unguiculariopsis groenlandiae, que són noves citacions per a la península Ibèrica. S’inclouen comentaris de la composició florística de les comunitats liquèniques observades en els diferents ambients estudiats.

PARAULES CLAU: alpí, Catalunya, epífits, diversitat, fongs liquenícoles, líquens, península Ibèrica, saxícoles, subalpí, terrícoles.

El Dr. Antoni Gómez-Bolea estudiant els líquens de la cresta del Pinetó-Roca Blanca

Resumen

El estudio de los líquenes de Les Planes de Son y la mata de València ha permitido la elaboración de un catálogo de 315 líquenes y 22 hongos liquenícolas. El catálogo incluye los líquenes que crecen sobre diferentes substratos: plantas vasculares, rocas calcáreas y silíceas, y suelos, de los ambientes más representativos del ámbito de estudio. Por su interés corológico en la zona estudiada, destacan los siguientes taxones: Chaenotheca gracillima, Cyphelium pinicola, Endococcus brachysporus, Farnoldia similigena, Lecidea verruca, Merismatium deminutum ssp. longisporum, Placidiopsis pseudocinerea, Thelidium aphanes y Unguiculariopsis groenlandiae, que son nuevas citas para la península Ibérica. Se comenta la composición florística de las comunidades de líquenes observadas en los diferentes ambientes estudiados.

PALABRAS CLAVE: alpino, Catalunya, epifitos, diversidad, hongos liquenícolas, líquenes, península Ibérica, saxícolas, subalpino, terrícolas.

Roques silíciques

Abstract

A catalogue of 315 lichens and 22 lichenicolous fungi recorded from Les Planes de Son and the Mata de València (Pyrenees, Spain) is presented. It includes lichens from several substrates: vascular plants, limestone, acid rocks and soils; from representative habitats present in the study area. Taxa with a chorological interest are highlighted, among them: Chaenotheca gracillima, Cyphelium pinicola, Endococcus brachysporus, Farnoldia similigena, Lecidea verruca, Merismatium deminutum ssp. longisporum, Placidiopsis pseudocinerea, Thelidium aphanes and Unguiculariopsis groenlandiae, which are firstly reported from the 191 ELS LÍQUENS I ELS FONGS LIQUENÍCOLES DE LES PLANES DE SON I LA MATA DE VALÈNCIA Iberian Peninsula. Comments on the floristic composition of the observed lichen communities are included.

KEYWORDS: alpine, Catalunya, epiphytic, diversity, Iberian Peninsula, lichens, lichenicolous fungi, saxicolous, subalpine, terricolous.

Roques silíciques (líquens verds i negres) i calcàries (blancs, grisos i carbasses)

Voldria donar les gràcies als doctors Antoni Gómez-Bolea, Néstor Hladun, Mercedes Barbero, Pere Rosinés, Esteve Llop, per l'oportunitat de participar en aquest treball. També donar les gràcies a la Diana, la Gemma i la Samantha per tot el que m'han aportat.

Open publication - Free publishing - More lichens

Líquens de Tsodilo Hills (Botswana)

2011-01-04T20:46:00.012+01:00

Climbing in Botswana by Carl Bauer

En Joan Sunyer, de Cops de Ploma, ens envia unes fotos de Botswana, d'uns líquens molt exòtics, de fet encara no he pogut esbrinar a quin gènere pertanyen... però tot arribarà... ojalà ben aviat poguem visitar aquesta regió africana!

Tsodilo Hills by Joachim Huber

Tsodilo Hills està format per quatre colines que sobresurten del desert del Kalahari, al Norest de Botswana, a prop de les fronteres de Namibia, Angola i Zàmbia, al costat del gran riu Okavango.

Ver mapa más grande

Tsodilo Hills va ser catalogat al 2001 com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, per les més de les 4.500 pintures rupestres, i pel que es considera el Louvre del Kalahari. Les pintures poden tenir més de 24.000 anys, i altres objectes trobats a la zona més de 70.000 anys.

Els bosquimans que habiten aquests paratges les consideren un santuari i les anomenen les muntanyes dels deus, les muntanyes que xiuxiuegen.

Líquens de Tsodilo Hills by Joan Sunyer

Les roques són metamòrfiques, esquistos amb un alt contingut de mica i quars. Encara no tinc cap cita ni referència per a poder identificar aquests líquens esquamulosos grocs.

Líquens de Tsodilo Hills by Joan Sunyer

Pel tipus de roca àcida i l'ambient podria ser una Acarospora però de moment, només una altra incògnita.

Líquens de Tsodilo Hills by Joan Sunyer

Moltes gràcies Joan, una interessant contribució per a Vertilíquens!

Feliç 2011

2011-01-01T21:11:00.000+01:00

Bones escalades i Feliç 2011
CAP D'ANY AL PEDRAFORCA!!!

Skye - Loch Coruisk

2010-12-22T23:17:00.002+01:00

Les imatges d'un dia assolejat a Elgol i els Cuillins. extret de posingproductions-climbing films

La nit anterior vam estar a Sligachan, al centre de la illa d'Skye, després d'un dia de rutes per les muntanyes d'Storr, visites als castells i pobles del Nord. No vam dormir gaire bé, massa mosquits i el bunkhouse era poc confortable. Al matí calia llevar-se d'hora, ens dirigiem a Elgol, després haviem d'agafar un vaixell que ens portaria al Loch (llac) Coruisk per a conèixer les muntanyes dels Cuillins. La previsió del temps per la jornada no era gaire bona, però de fet ja era normal a finals de l'estiu.

Cuillins Hills

Geologia dels voltants del Loch Coruisk - Roques ígnies - Gabre

Gerard, Sandra i Sílvia al port d'Elgol

Ens dirigim al Loch Coruisk

Foques juguen i descansen a les roques

Camí del Loch Coruisk

Als voltants del Loch Coruisk

La pluja cada cop és més intensa. Les roques rellisquen i el terra i la torba ja no absorbeixen més aigua.

Observant els líquens sobre el gabre

Lasallia pustulata

En aquest paisatge humid, negrós, fred, la pluja ens fa desistir d'anar més lluny. Això ens permet aturar-nos i observar de més a prop algun dels líquens més vistosos que sense que ningú els destorbi, colonitzen aquests ambients inhòspits dels Cuillins Hills.

Una visió del llac des de Sgurr a' Mhadaidh. Foto extreta del blog Graniteandice, de dos simpàtics escaladors escocesos.

Potser en una altra ocasió podem pujar algun dels cims dels Cuillins i poder observar les illes i penyassegats d'aquestes costes d'Escòcia.

De nou al vaixell, amb impermeables de pescadors!

Poderoses roques, plenes d'estoics líquens, avui us convido a conèixer un poeta escocès del segle XX, per als amants dels enigmes, de la informació hiperdimensional que lletres i paraules contenen.

The Eemis Stane (Hugh MacDiarmid)

I’ the how-dumb-died o’ the cauld hairst nicht
The warl’ like an eemis stane
Wags I’ the lift;
An’ my eerie memories fa’
Like a yowdendrift.

Like a yowdendrift so’s I couldna read
The words cut oot I’ the stane
Had the fug o’ fame
An history’s hazelraw
No’ yirdit thaim..

(Intent de traducció anglesa del Gaèlic)
The Unsteady Stone
In the darkest time of the cold harvest night,
the world, like an precariously-poised stone,
is unsteadily rocking in the sky,
and my strangememories are coming down onto
it like a snowfall.

Like a snowfall so that I could not read the words
cut out in the stone, had the mossy overgrowth of
gossip and chatter and the lichen or moss of

history not already buried them.

Líquens d'Islàndia by Irene & Madveras. Líquens a l'obra de Jules Verne.

2010-11-21T22:14:00.017+01:00

Strokkur geiser

Islàndia, paisatge de foc i de glaç, com m'agradaria poder anar-hi aviat! De moment ja coneixo algunes roques i alguns líquens exòtics que no havia trobat abans.

Roques d'Islàndia amb vistosos líquens

Aquest estiu la Irene i el Madveras van estar a Islàndia i van portar per al projecte VERTILÍQUENS, aquestes mostres de roques amb líquens.

Estudi amb lupa i microscopi òptic

Amb mitjans ben senzills, una lupa, un microscopi òptic, els reactius i els llibres de les flores europees de líquens, podem descobrir la vida que permanentment viu a les roques, en les condicions extremes d'Islàndia. Les mostres són 4 de roca volcànica i 2 de roca sedimentària de composició silícea.

Porpidia islandica, Ephebe hispidula i Stereocaulon vesuvianum

Sobre les roques volcàniques s'observen espècies saxícoles, com els apotecis negres de Porpidia islandica, els tal·lus filamentosos d'Ephebe hispidula i el tal·lus fruticulós gris de Stereocaulon vesuvianum.

Observació a la lupa del tal·lus filamentós compatible amb Ephebe hispidula

Ephebe hispidula 1000x

Per a la identificació d'aquesta espècie és necessari observar al microscopi òptic el tipus de fotobiont present. En aquest cas es tracta de cianobacteris.

Ascocarps i espores de Porpidia islandica

L'estudi microscòpic dels apotecis negres, del tamany i característiques dels ascocarps i de les espores ens permet identificar l'espècie Porpidia islandica.

Stereocaulon vesuvianum

Xanthoria elegans

Xanthoria sp. tal·lus no fèrtil que no permet arribar a la identificació de l'espècie.

Moltes gràcies Irene i Madveras!!!!

I aquí us deixo uns fragments d'un autor que va documentar-se al voltant de la flora i els líquens d'aquest impressionat espai:

" Ces apparitions n’étaient pas de nature à égayer le paysage qui devenait profondément triste ; les dernières touffes d’herbes venaient mourir sous nos pieds. Pas un arbre, si ce n’est quelques bouquets de bouleaux nains semblables à des broussailles. Pas un animal, sinon quelques chevaux, de ceux que leur maître ne pouvait nourrir, et qui erraient sur les mornes plaines. Parfois un faucon planait dans les nuages gris et s’enfuyait à tire-d’aile vers les contrées du sud ; je me laissais aller à la mélancolie de cette nature sauvage, et mes souvenirs me ramenaient à mon pays natal.

******

L’hôte nous servit une soupe au lichen et point désagréable, puis une énorme portion de poisson sec nageant dans du beurre aigri depuis vingt ans, et par conséquent bien préférable au beurre frais, d’après les idées gastronomiques de l’Islande."

Jules Verne. Voyage au centre de la Terre. 1864.

" On sait que dans ces contrées antarctiques, James Ross a trouvé les cratères de l'Érébus et du Terror en pleine activité sur le cent soixante−septième méridien et par 77°32' de latitude. La végétation de ce continent désolé me parut extrêmement restreinte. Quelques lichens de l'espèce Usnea melanoxantha s'étalaient sur les roches noires. Certaines plantules microscopiques, des diatomées rudimentaires, sortes de cellules disposées entre deux coquilles quartzeuses, de longs fucus pourpres et cramoisis, supportés sur de petites vessies natatoires et que le ressac jetait à la côte, composaient toute la maigre flore de cette région."

Jules Verne. Vingt Mille Lieues sous les mers. 1870.

Si us plau, contacteu si detecteu errors a les identificacions.
Please contact me if you find errors.

Skrá yfir fléttur á Íslandi - Checklist of lichens in Iceland

Barranc del Mascún - Cuca Bellostas. Via Normal (60m, MD-)

2010-10-25T23:10:00.005+02:00

Barranc del Mascún. La Ciudadela i la Cuca Bellostas al fons.

El Barranc del Mascún és un espai que ha captivat les mirades de caminants, escaladors, espeleòlegs, barranquistes. La batalla de l'aigua amb les roques calcàries que han donat lloc a unes formacions úniques d'obeliscs, ponts, arcs, coves i baumes, escenaris perfectes per a mites i llegendes dels éssers més fascinants. Les tonalitats marrons, carbasses, grises i blaves són degudes a l'existència d'unes biodermes, principalment de líquens i cianobacteris que colonitzen aquests ambients de conte de les mil i una nits.

La Ciudadela i l'agulla anomenada Cuca Bellostas, a la dreta

Etimològicament, Mascún, pot provenir de l'àrab i aleshores voldria dir "lloc habitat pels esperits", també "mascún" vol dir "masón"... entre alguna de les possibilitats que he llegit sobre la zona.

La Ciudadela

Barranc del Mascún

És la primera vegada que visito el Barranc del Mascún, i vull fer fotos i observar la flora liquènica que colonitza aquests ambients. La Montse, l'Emili, el Joaquin i l'Armand volen repetir la via "El Espolón Loco", oberta per l'Emili i el Josep Mª fa ara tres anys.

Via Espolón Loco (115m, MD+)

Líquens del Mascún

La flora liquènica que trobem a les roques calcàries del Mascún pot semblar de lluny monòta i poc diversa, però només cal que observem d'aprop per a descobrir unes textures i cromatismes molt singulars, a l'alçada dels contes de fades i misteris que poblen l'aire d'aquest barranc.

Líquens endolítics. Verrucaria marmorea x2 tal·lus de color morat

Diploschistes ocellatus x1,2

Diplochistes ocellatus x4

Collema fuscovirens x 2

Psora decipiens x4

Toninia opuntioides x3

Protoblastenia rupestris x 6

A la tarda pujem a l'agulla de la Cuca Bellostas, per la via normal, una via d'artificial oberta als anys 50. En aquest link podeu trobar una ressenya detallada. Si voleu realitzar un itinerari de més dificultat, aquí teniu una altra ressenya.

Cuca de Bellostas. Flanqueig inici L1

Cuca Bellostas. Via Normal. L3

Cuca Bellostas. R3

En aquesta zona l'escalada està regulada, no es pot escalar de l'1-12 al 30-06 +info

Lichen Shapes, Homenatge a Benoît Mandelbrot

2010-10-20T00:36:00.008+02:00

Vertilíquens vol retre homenatge a Benoît Mandelbrot, matemàtic que ha revolucionat la ciència amb les seves idees sobre Geometria Fractal.
Tot és en tot.
L'arbre de la vida està format per petits arbres, la relació entre ells segueix un cànon, una proporció.
La natura és fractal, quan mirem els líquens de lluny, i també d'aprop, podem observar com l'ordre i el caos, de vegades, només depenen del punt de vista de l'observador.

Pedraforca

Arcalís

Cap de Creus

Llafranc- Cavall Bernatc

Llafranc-Cavall Bernat

Porté-Puymorens

Entrevista d'Eduard Punset a Benoît Mandelbrot

Biodermes de les parets de Canalda

2010-10-18T15:00:00.012+02:00

Fa uns mesos vam fer una visita a Canalda i vam poder fer algunes fotos i prendre alguna mostra de les biodermes de Canalda. Aquest post va agradar molt, i vam tornar per a conèixer millor la zona de les Esplugues.

És probable que els escaladors que coneguin les parets de Canalda, que es trobin a gust en aquests itineraris verticals traçats sobre aquest conglomerat tan diferent als que l'envolten, amb abrasius "coralls", recobriments de "blau vellutat" i després de les pluges amb l'aspecte d'un fons marí, puguin intuir perquè són molt especials les roques de Canalda. Un conjunt de factors: la base geològica, l'orientació Sud de les parets, la intermitència en l'aportació de l'aigua (que va de períodes totalment inundats i freds a èpoques d'absència de precipitacions amb elevades temperatures) i l'absència de contaminació a l'aire; fa que les roques de Canalda estiguin colonitzades per unes biodermes molt interessants.

Les biodermes són uns recobriments que es desenvolupen sobre les roques i materials petris. Estan formades per diferents grups biològics: bacteris, cianoprocariotes, algues, fongs i líquens, entre els organismes més habituals i més rarament, alguns briòfits (molses i hepàtiques).

Les taques de diferents tonalitats que es troben als degotalls, les cascades i les parets de les Esplugues són degudes a l’existència de les biodermes. Aquestes biodermes poden suportar períodes de dessecació amb elevades temperatures i èpoques de condicions totalment oposades a les anteriors: d’hidratació constant i molt baixes temperatures.

Si observem el terra amb l’ajuda de la lupa, descobrir gran quantitat de líquens, cianobacteris, molses, falgueres, petites plantes. És molt vistós observar les colònies de Nostoc commune que es desenvolupen al terra, en forma de làmines mucilaginoses, i també a les roques, que moltes vegades formen colònies esfèriques perfectes.

Les roques de les Esplugues de Canalda a la primavera són un espectacle d’aigua i de colors. Les biodermes poden passar llargues temporades en estat deshidratat, latent, esperant a que l’aigua de pluja o del desglaç els hi proporcioni novament la turgència i el moviment de la vida.

Per a l’estudi de les biodermes es necessita un microscopi òptic. La determinació de les espècies d’algues requereix dels coneixements d’un especialista, d’un ficòleg. Malgrat aquesta dificultat, amb una guia de referència i l’observació dels caràcters microscòpics, ens podem atrevir a conèixer alguns gèneres que podrem trobar a Canalda.

En aquest espai d’aigües netes i fredes, el Torrent de la Perdiu, hem pogut trobar diverses colònies del cianobacteri del gènere Rivularia. Les espècies de Rivularia creixen en grups de colònies semiesfèriques que poden tenir consistència dura perquè s’incrusten amb carbonat de calci.

A les roques de les Esplugues, sota les cascades d’aigua trobem un altre cianobacteri, en aquest cas del gènere Scytonema. Aquests cianobacteris poden trobar-se en ambients fontinals de naturalesa calcària.

A les roques de les Esplugues, a les zones humides de matolls sota les cascades,on es crea un microambient àcid per la descomposició de la matèria orgànica, podem trobar colònies de l’alga cloròfita del gènere Mougeotia, una alga conjugada, que rep aquest nom per a la seva estratègia de reproducció. Al detall de la imatge de 400x es pot apreciar aquest mecanisme de la conjugació.

A les Esplugues trobem una cascada que s’ha format per l’acció de l’aigua i la deposició de capes de biodermes. Algues, cianobacteris, bacteris, fongs, un ecosistema en miniatura, que amb el pas del temps ha donat lloc a aquesta preciosa forma calcària que creix per damunt dels conglomerats de les Esplugues.

En aquestes formes calcàries d’origen orgànic es desenvolupen unes algues molt vistoses, de color carbassa lluent amb un tacte de vellut, del gènere Trentepohlia. El color taronja prové de l’acumulació dels carotens al citoplasma de les cèl·lules. També poden trobar aquestes algues del grup dels cloròfits als troncs dels arbres. El gènere Trentepohlia és d’afinitat tropical, per la qual cosa el localitzarem en ambient humits i que estiguin resguardats de la pluja i el sol directe.

Les tonalitats grises i marrons característiques de les roques de Canalda, ja siguin en disposició vertical, horitzontal o extraplomada, contenen milions de cèl·lules d’algues i de cianobacteris.

Amb l’ajuda d’un microscopi òptic, una simple roca, una pedra de Canalda, ens revela una gran abundància i diversitat d’algues i cianobacteris. Podem trobar líquens amb algues del gènere Trebouxia. Aquesta alga normalment viu amb simbiosi amb els fongs, rarament es troba en vida lliure.

A nivell de cianobacteris, les dues mostres que vam prendre de les Esplugues ens han permès identificar altres espècies compatibles amb els gèneres Chroococcus, Scytonema i Lyngbya.

Animeu-vos a conèixer aquest micromón de les biodermes que es desenvolupen a les nostres muntanyes!

Extracte de la col·laboració de VERTILÍQUENS al llibre de la CAMINADA POPULAR DE CANALDA 2010. Moltes gràcies al Marcel Camps per oferir-nos l'oportunitat de donar a conèixer els nostres treballs!

La Morera del Montsant, massa vent per escalar

2010-10-15T00:35:00.004+02:00

La Serra Major del Montsant sorprèn al qui arriba per primera vegada a aquestes terres. Moles immenses de conglomerats, capritxoses formes, s'alçen per damunt de Cornudella i de la Morera del Montsant.

A l'ICC podreu trobar la cartografia geològica d'aquesta impressionant serra. La Serra Major del Montsant està formada per: PEOcg. conglomerats amb intercalacions de gresos i margues (Eocè-Oligocè) i PElcg lutites grogues, gresos i conglomerats (Eocè mitjà superior), a les zones inferirors.

La intenció de la jornada era poder escalar en aquestes impressionats parets, però el fort vent ens fa canviar de plans i decidim disfrutar dels camins i del paisatge.

A l'aparcament del pic-nic de la Morera del Montsant, dos cartells expliquen l'avifauna i les zones i períodes de regulació de l'escalada. Ojalà aviat aquests criteris puguin ser revisats i consensuats amb el col·lectiu escalador.

Pujarem a dalt de la Serra pel Grau del Barrots.

A la Serra del Montsant hi ha diferents accesos -graus- que permeten pujar als cims i gaudir d'unes magnífiques paroràmiques.

La Serra està plena de coves i baumes. A dalt, la cova del Moloner.

Camins nous, camins de sempre, dibuixen curioses traces sobre el paisatge de pedra i matolls.

Parets i estètiques agulles allotgen itineraris verticals d'aventura.

El Clot del Cirer, una explanada amb orientació Nord, que rep l'aigua de les filtracions de les capes superiors, i que amb frondosa vegetació, herba i resguard de les baumes, és un lloc ideal per a refrescar-se els dies de calor.

Del Clot del Cirer tornem a la Morera del Montsant pel Grau de Salfores.

El conglomerat està colonitzat per líquens endolítics, és a dir, que desenvolpen el seu tal·lus -cos vegetatiu-, a l'interior de la roca. Resulta molt vistosa l'espècie Verrucaria mamorea (taques color rosat).

Aquest conglomerat de composició bàsica, es colonitzant per Diplotomma epipolium (tal·lus blanc amb puntets negres), Acarospora cervina (tal·lus marró), Caloplaca holocarpa (tal·lus carbassa) i Candelariella aurella (tal·lus color groc).

Resulten molts vistosos els tal·lus de Fulgensia fulgens, que es desenvolupen sobre les roques i sobre el terra.

Vent, flaire de romaní, timó, té de roca. Llums i ombres quan comença la tardor.

Vertilíquens & The British Lichen Society!!!

2010-10-08T02:09:00.003+02:00

Aquestes darreres vacances, hem pogut passar uns dies formidables a Escòcia. És un país que m'encanta, i que he visitat en moltes ocasions, m'encanta perdrem pels camins, pels castells i per les illes d'aquest lloc que m'estimo tant...
Us recomano llegir el post amb aquesta música, si us agrada

l'ambient escocès tradicional, o bé aquest altra si preferiu el so més actual de Glasgow

Vam passar uns dies increíbles al Nord d'Escòcia, a Findhorn, estudiant els líquens dels diferents hàbitats de la regió de Moray, amb els liquenòlegs de la British Lichen Society, a la que també pertanyem.

Moray - Findhorn Bay

Dunes of Findhorn

Cladonia diversa - "lipstick lichen"

Líquens terrícoles sobre la sorra de les dunes

15/08 un preciós dia a les Dunes de Findhorn!

16/08 Culbin Forest

Culbin Forest

Culbin Forest, un paradís per a les Cladonia!!!

Laboratori de camp a Findhorn Foundation

Test de fluorescència per a identificar les Cladonia

17/08 Logie

Observant els líquens dels roures de Logie

18/08 River Findhorn

Churchyard lichens, observant els líquens que creixen a les roques de les esglèsies i cementiris

Al Regne Unit hi ha un gran grup de persones, liquenòlegs professionals i aficionats que es dediquen a l'estudi dels líquens que creixen en aquests hàbitats.

Aquests hàbitats són molt interessant per a l'estudi dels líquens saxícoles degut a l'existència d'una gran diversitat de materials petris, així com geometries i orientacions.

19/08 Kingston Shingle

A prop de la línia de la costa, antigues instal·lacions militars de formigó, sobre les quals es desenvolupa una flora liquènica molt peculiar

A les trinxeres!!!

Les pedres de Kingston Shingle són molt curioses i permeten fer estudis sobre patrons de creixement de diverses espècies de líquens saxícoles sobre roca àcida.

20/08 Cawdor Castle

Els líquens dels roures de Cawdor

Roures de Cawdor

i als jardins del preciós castell de Cawdor, celebrem l'aniversari de la Sílvia!!!

Gerard, Sandra i Sílvia, al Castell d'Edinburgh!!!

Homenatge a José Antonio Labordeta

2010-09-22T13:43:00.005+02:00

"...vamos a echar nuevas raíces,
por campos y veredas,
para poder andar ..."
Somos

"Serenamente hablando,
quiero indicar
los nombres que me hicieron
posible el avanzar"
Serenamente hablando

Murió un ser humano. Murió un poeta. Murió un profesor. Murió un cantautor. Murió el político. Murió un abuelo y un padre para muchos. Murió un trocito del alma de Aragón. Murió José Antonio Labordeta. Pero aunque físicamente ya no está con nosotros, su espíritu nos acompañará siempre.

Sus canciones, sus versos, sus libros, su humanidad, son el ejemplo para muchos y no tan solo para los aragoneses.

Abuelo, siempre te recordaremos con tu mochila a cuestas, o con tu guitarra en las manos, o dando lecciones de verdadera política en el parlamento.

Desde donde estés, sigue cantando para nosotros ese canto de libertad.

Vilamala, Solsonès - Arantxa al país dels sons trobats (195m, V+ A0)

2010-09-20T11:35:00.007+02:00

El Clot de Vilamala és un espai salvatge, remot, que sembla inaccessible. Aquest setembre he tingut la sort de conèixer aquest lloc que sorprèn per la seva diversitat liquènica, també per l'absència d'aquells líquens que indiquen qualsevol activitat antropogènica. Ojalà aquest indret pugui conservar-se així per les futures generacions.
Havíem vist les noves vies obertes a Vilamala per l'Arantxa i el Llorenç i ens vam decidir per aquesta via.

Ressenya extreta del blog Arantxa i Llorenç

Avui, dos companys de cordada d'excepció...al fons, les parets de Vilamala.

JMA al primer llarg

JMA al segon llarg, Eli assegurant

Armand a la R4

La roca és un conglomerat, per a mí excel·lent, que permet observar espècies de líquens que colonitzen materials àcids i bàsics. Els bolos del conglomerat d'estructures, composició i textures tan diferents són un bon entreteniment, un puzzle immens per a anar descobrint espècies de líquens ben diverses. Us presento alguns líquens que podrem trobar a la via, que poden colonitzar les roques en la vertical.

La matriu del conglomerat i els bolos de material calcari, es troben colonitzats per líquens endolítics, generalment del gènere Verrucaria.

Squamarina cartilaginea que colonitza la matriu del conglomerat

En estat deshidratat aquests líquens gelatinosos negres són molt poc evidents, si s'observen a la matinada o en un dia de pluja, queden turgents i de color verdós. Els líquens gelatinosos que prodrem trobar poden ser dels gèneres: Collema, Thyrea, Leptogium.

Toninia sedifolia, tal·lus de color blanquinós, també colonitza la matriu del conglomerat d'aquestes parets.

Al cim, en posició horitzontal altres espècies poden crèixer degut a més disponibilitat hídrica i l'efecte dels ocells.

La fita del cim, una gran pedra silícea està plena d'uns tal·lus liquènics verds de l'espècie Lecanora muralis.

Protoblastenia rupestris, tal·lus de color taronja.

Al cim també hi ha una gran roca de material calcari amb unes vetes de material silícic.

Aquest material silícic es troba totalment colonitzat per Rhizocarpon grup geographicum.

La foto de cim amb JM Anglada, Eli Vergés i Armand Ballart (12/09/10)

i després, vam fer una visita al bar la Roella de Solsona, on trobareu totes les ressenyes del Solsonès.

Una jornada inoblidable!!!

La nostra enhorabona a l'Arantxa i el Llorenç per aquesta via en aquest magnífic indret del Clot de Vilamala.

Midi d'Ossau - Jolly (400m MD+)

2010-09-10T00:19:00.008+02:00

Belle apparence, silhouette superbe, et tournure menaçante, mais vue assez bornée, sauf sur les plaines immenses du nord et du nord-ouest, et vers la mer, parfois visible a une centaine de kilomètres.

*****

Mais comme ils sont touchants, ces bruits lointains qui viennent mourir avec le jour au sommet des montagnes! Comme ils font battre le coeur, comme on les aime, surtout quand on est seul, dans des régions mortes ou glacées! Ce doux symbole de vie monte de la terre à nous comme un souvenir, avec la sainte mission de nous guérir de la misanthropie, et de nous attrister, quand nous croyons que la nature peut nous suffire! Il ne réussit pas toujours à nous rendre plus sociables, et à éteindre en nous la passion du désert qui se rallume si facilement à la vue d'une montagne....

Pic de Midi d'Ossau (2885m) "Souvenirs d'un montagnard" Henry Russell.
(Édition du centenaire 1909-2009)

M'agrada com es parla en aquest llibre de les muntanyes i les impressions que el Midi d'Ossau ens pot fer sentir. Aquest lloc, aquesta muntanya és un d'aquells espais sorprenents que et fan veure que el cel i l' infern són dues cares de la mateixa moneda.

Feia molt temps que volia conèixer el Midi d'Ossau, observar i estudiar els líquens que es desenvolupen en aquesta muntanya excepcional dels Pirineus, aquesta mole d'andesita, formada per intrusions i extrusions de roques eruptives.

Haviem pensat en algunes vies: Surplombs, Sud-Est Classique, Jolly...

Quan arribem a peu de via, una cordada a la Surplombs, uns amics del Grisou, i a la Sud-Est Classique, la Lai i el Dani, o sigui aleshores no hi ha dubte, directes a la Jolly.

Em miro la ressenya que portava l'Armand, ell no ha escalat massa al Midi i no té referència de què és un V+ però no sembla massa difícil. També la Laia i el Dani ens diuen que es pot rapelar per tota la via sense problemes, i d'aquesta forma hi ha una alternativa al descens de la via de les vires.

La muntanya, l'ambient, la via, les roques exepcionals: la seva textura, els colors, les fissures, tot aquest conjunt... la bellesa de colors i formes de tal·lus liquènics exhuberants, vida mil·lenària sobre les roques... a mi em compensa de tot l'esforç que necessites per ascendir i davallar.

La via Jolly és preciosa, molt atlètica i tècnica, i malgrat que sigui una via oberta als anys 40, una clàssica del Midi, és molt exigent. Nosaltres vam fer el descens per la via de les vires, que afegeix certa dificultat.

Totes les parets poc exposades a la pluja estan colonitzades per tal·lus liquènics de l'espècie Pleopsidium flavum (sin. Acarospora oxytona).

Les zones que no reben aigua de pluja formen comunitats amb un nombre reduit d'espècies, però molt vistoses pel seu color groc intens.

Les taques negres que es distingeixen són tal·lus dels Rhizocarpon obscuratum, Lecidea atrobrunnea, Lecidea silacea, altres espècies del gènere Lecidea, i també tripes de roca, tal·lus del gènere Umbilicaria.

Les parets exposades al sol, vent i pluja estan colonitzades majoritàriament per Rhizocarpon grup geographicum, tal·lus verd-negre. (A sobre, amb Gentiana lutea).

A sobre, detall d'aquest liquen cosmopolita que colonitza roques silícees àcides exposades d'alta muntanya.

Morfologia de tal·lus i espores. (Popular History of British Lichens, William Lauder Lindsay. London, 1856)

Les parets, les roques silícies, exposades a la llum i al vent, es troben colonitzades per tripes de roca.

Les tripes de roca, Umbilicaria, en estat deshidratat, tenen un tacte, una duresa, similar a les roques. Quan s'hidraten adquireixen molt volum i la consistència més tova.

Morfologia de tal·lus i espores. (Popular History of British Lichens, William Lauder Lindsay. London, 1856).

Moltes mostres de líquens encara per identificar!!!

A les roques poc inclinades, on es posen es ocells, és abundant Rhizoplaca chrysoleuca.

I malgrat que sigui un paisatge idíl·lic i es respiri molt bé, la competència pel substrat i pel sol també es pot apreciar aquí, líquens lluiten entre ells per quedar-se les algues dels seus veïns i fongs liquenícoles devoren als líquens incauts.

"Natura maxime miranda in minimis" Carl Linnaeus

La natura és més gran a les coses petites

Balma d'Arcalís - Esperó Doppelmayer 90m (MD-)

2010-08-07T10:53:00.004+02:00

Després d'una jornada de roca i aigua a Rialb, diumenge matí el dediquem a aquesta preciosa i simpàtica via de la Balma d'Arcalís. L'itinerari està equipat amb parabolts i pitons, molt interessant per la seva curta aproximació i el seu caràcter llaminer, com l'ha definit l'Armand.

A nivell de líquens, les roques metamòrfiques àcides, són un festival de colors i textures. Aquí us he fet una petita tria:

Pleopsidium flavum (groc); Umbilicaria sp. (gris)

Umbilicaria virginis

Xanthoria elegans

Rhizoplaca chrysoleuca

Rhizocarpon obscuratum

Tota la via està plena de líquens, en funció de l'orientació, l'exposició al sol i a la pluja, anirem trobant un tipus o un altre de líquens. Els espais on es posen els ocells també tenen unes espècies associades.

Al darrer llarg de la via hi ha un despreniment recent de roques i es pot observar la gran diferència en els recobriments liquènics i el temps que les superfícies estan exposades a l'atmosfera.

El cim, orientat al NE, a més dels líquens saxícoles (que colonitzen la roca) té una abundant flora de líquens terrícoles (del sòl).

Rhizocarpon grup geographicum (groc) i Umbilicaria cylindrica (gris)

Umbilicaria cylindrica (gris)

Al cim, a les superfícies planes on resulta més fàcil que la roca es fissuri, hi ha diverses espècies del gènere Cetraria.

Cetraria nivalis (verd clar) amb Thamnolia vermicularis (gris clar dreta)

Cetraria islandica (liquen d'Islàndia)

Tot un món en miniatura que mereix el nostre respecte i protecció.

Intenteu seguir els camins marcats, els líquens del sòl són sensibles a les trepitjades i a la massificació.

Respecteu els líquens de les roques són una informació molt valuosa que dia a dia anem descobrim.

Riu Rialb - Forat del Buli

2010-08-07T09:48:00.000+02:00

El riu Rialb, molt a prop de Ponts, és un espai increíble: les roques blanques, les surgències, el forat del Buli, les coves, la vegetació.... un lloc que ojalà conservi el seu caràcter salvatge i remot per sempre.

L'aigua, les algues i els cianobacteris, han modelat la roca, dissolent-la i creant unes precioses estalactites.

Després del forat del Buli, i la seva surgència d'aigua abundant i freda, les molses i les hepàtiques poblen les vores del riu.

I si us fixeu una mica d'aprop, totes les roques que no estan permanentment submergides, estan colonitzadas per líquens hidròfils de vius colors.

Caloplaques del camí de la Font Soleia by The Puretas Climb

2010-05-19T00:24:00.008+02:00

Avui, gràcies a la col·laboració del Danny, de The Puretas Climb, us presentem un tipus de líquens molt vistosos, que ha fotografiat a Sant Llorenç del Munt, a la Sardineta de Baix, camí de la Font Soleia.
Aquests líquens els podem trobar en roques calcàries i en conglomerat calcari de l'àrea mediterrània, en zones amb poca pluviometria. Es tracta d'uns tal·lus liquènics de color taronja i groc, que poden arribar a més de 10 cm de diàmetre, i que trobem en roques verticals i també poc inclinades, que pertanyen al gènere Caloplaca.

Aquest tipus de líquens crustacis -que s'adhereixen a la roca-, són relativament resistents a la contaminació i també poden desenvolupar-se sobre formigó i altres substrats artificials.

Tal·lus orbicular, amb lòbuls aplanats compatible amb l'espècie Caloplaca aurantia.

Foto: Danny (The Puretas Climb)

Tal·lus orbicular, amb lòbuls convexos compatible amb l'espècie Caloplaca flavescens.

Foto: Danny. The Puretas Climb.

Tipus d'espores del gènere Caloplaca.

Per a determinar algunes espècies de líquens, que a simple vista poden confondre's amb altres, es requereixen fer uns tests de reaccions químiques i microscopia del tal·lus i de les espores. En el cas del gènere Caloplaca, les espores tenen una forma molt característica, de "llimona", s'anomenen espores citriformes, dilatades a la part equatorial, fet que facilita la seva identificació.

Moltes Gràcies Danny!

Intenteu tenir respecte pels líquens de les roques.
Intenteu reduïr l'ús del magnesi i dels raspalls.

“La nostra feina ha de ser alliberar-nos a nosaltres mateixos ampliant el nostre cercle de compassió per abraçar amb ell a tots els éssers vius i la totalitat de la naturalesa i la seva bellesa”
Albert Einstein

"A human being is a part of a whole, called by us 'universe', a part limited in time and space. He experiences himself, his thoughts and feelings as something separated from the rest... a kind of optical delusion of his consciousness. This delusion is a kind of prison for us, restricting us to our personal desires and to affection for a few persons nearest to us. Our task must be to free ourselves from this prison by widening our circle of compassion to embrace all living creatures and the whole of nature in its beauty.".

Armand Ballart - Aventura Vertical - La PXB 27-05-10

2010-05-12T17:32:00.004+02:00

El proper dijous 27-05-10 a les 21:30h, a la Panxa del Bou, a Sabadell, l'Armand Ballart ens convida a un viatge a través de la descoberta d'itineraris verticals, als indrets més coneguts, pintorescs i de vegades també màgics i remots de la nostra geografia.

A CLIMBER'S TALE. Extracte de la revista Alpinist 11.

A CLIMBER'S TALE. Extracte de la revista Alpinist 11

La conferència Aventura Vertical, està pensada tant per a fanàtics de l'escalada, en totes les seves disciplines i estils, com per a amants de la natura encara per a descobrir, dels paisatges extrems.

L'estil magistral, l'eficiència en cada pas, en cada moviment, que fa que cada kJoule sigui emprat de la millor manera possible, que cada acció en la progressió, en l'escalada sigui la més simple, la més clàssica i la més elegant.

La precisió de cada minúscul punt negre, que juntament amb els altres fa possible les precioses i úniques ressenyes d'escalada de l'Armand. La tendència a construir a base de poques paraules, tant sols de fet rere fet, via rere via, d'una xarxa de companys de cordada que en tots aquests anys, han fet possible aquesta magnífica projecció.

Extremòfils dels Volcans més alts de la Terra by Jordi Lalueza

2010-05-11T23:57:00.006+02:00

Volcà dels "Ojos del Salado". Foto: Jordi Lalueza

El passat 29-04 vaig assistir a una conferència, amb aquest suggerent títol,
ELS VOLCANS MÉS ALTS DE LA TERRA: OJOS DEL SALADO, PISSIS i BONETE, A LA PUNA D’ATACAMA

Després de la presentació a càrrec del Raimon Portell, vam escoltar al biòleg-alpinista Jordi Lalueza, que ens va oferir les seves experiències i els seus coneixements de la zona biogeogràfica de la Puna de Atacama, corresponent a la part argentina, on hi ha els volcans més alts del món i uns paisatges on es desenvolupen éssers extremòfils.

Us recomano aquesta projecció-conferència, un viatge a un dels llocs més inhòspits, i al mateix temps, bells del nostre planeta, de la mà d'una persona que transmet amb els seus dibuixos dels volcans i dels paisatges, amb el seu art i coneixement del món de la natura, l'escalada i l'alpinisme, l'esperit de l'aventura i de la descoberta.

Els éssers extremòfils, normalment microorganismes, són aquells que viuen o necessiten viure en condicions extremes que serien excessives per a les condicions òptimes de vida, creixement i reproducció de la majoria d'organismes.

Volcà dels OJOS DEL SALADO (27° 07´- 68° 33´ Catamarca Límit amb Xile - 6.864 m. )
Complex volcànic conformat per una àmplia caldera, coberta per conus piroclàstics i laves dómiques andesítiques a riolítiques. La principal erupció va tenir lloc fa 1000-1500 anys, produint fluxes piroclàstics de pumita. L'activitat eruptiva més recent sembla que s'ha originat al cim, donant lloc a laves molt viscoses, conus i cràters d'explosió orientats en la direcció NNE. No s'han confirmat l'existència d'erupcions històriques, però el volcà mostra una persistent activitat fumaròlica i s'ha reportat una emsió de gas i cendres a l'any 1993.

Roca dels Ojos del Salado. 5.5oo m

Gràcies a la generositat del Jordi Lalueza, que ens va regalar una petita roca d'aquests volcans més alts de la Terra, avui a Vertilíquens podem conèixer més d'aprop aquests éssers extremòfils que poden viure en unes condicions límits de temperatura, dessecació i en alguns casos, elevats continguts de sals, pròpies del clima extrem del desert alto-andino dels Ojos del Salado.

Si observem la roca, la pedra, a simple vista, doncs veiem una roca blanca, d'aspecte vidriós amb petits cristalls de mica, i pel que he llegit de la zona, és possible que sigui un tipus de riolita.

lupa binocular x10

Si s'observa a la lupa binocular, amb 10 augments, es poden apreciar petites colònies d'algues, molt deshidratades, que estan barrejades amb petits grans de sorra, formant una massa que ha quedat unida fortament a la roca.

lupa binocular x40

Podem observar petites colònies esfèriques, d'aproximadament 0,1mm de diàmetre, de color verd fosc.

Cianobacteris i micelis de fongs. x1000 (objectiu d'immersió)

Observem al microscopi òptic diferents preparacions de les algues (cianobacteris) adherides a la roca.

Cianobacteri Nostoc sp. x1000 (objectiu d'immersió)

Nostoc: Còlonies esferoïdals, constituïdes per una matriu mucilaginosa i amb coloració negrosa. A l'interior s'observen filament entrellaçats, amb cadenes de cèl·lules esferoïdals, saltejades per unes cèl·lules de major tamany, els heterocits (de paret gruixuda, sense pigments, present en moltes cianofícies filamentoses, capaç de fixar nitrogen i proveir l’alga de compostos nitrogenats)

Algues filamentoses i un fragment de mica. x1000 (objectiu d'immersió)

"Es probable que algunas veces, al hallarnos tendidos sobre la verde hierba, contemplando la callada labor de las hormigas y las andanzas de menudísimos insectos, hayamos deseado poseer por unas breves horas la facultad de algunos encantadores de cuentos de nuestra infancia, de poder disminuir y aumentar el tamaño a voluntad, con solo ingerir una dosis de cierto líquido de propiedades maravillosas. Entonces las agujas de los pinos serían troncos tumbados, los animalillos aparecerían a nuestro lado como gigantes y los hongos más humildes elevarían sus copas como parasoles gigantescos. Todo un mundo que ahora apenas vislumbramos se desplegaría en un magnífico cuento de hadas. Y al respirar de cerca el hálito húmedo de tal cantidad de seres vivos nos sentiríamos más capaces de encariñarnos con la vida, al convivir con ella en el escenario donde parece levantarse lentamente del barro a través del musgo."

Donde Empieza la Vida. Ramón Margalef.  (Progresos del Mundo, Ed. Scientia, 1943), recollit al llibre Algues, Jaume Cambra (Ed,  Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici, 2003). 

Moltes gràcies Jordi!!!